Trenta-u d’agost

Trenta-u d’agost de dos mil setze. A les cinc i vint minuts de la matinada l’Èric complirà quatre anys.

L’aniversari de l’Èric té una data que m’encanta. El seu aniversari significa moltes coses. Finals d’agost. Finals d’estiu. Quan havia de néixer, tenia una petita obsessió: que nasqués en agost, i no en setembre. Mai m’ha agradat el setembre perquè sóc una persona d’estiu. No sóc ni una miqueta d’hivern ni una miqueta d’estiu, res d’intermitjos. No, sóc totalment d’estiu, no suporto l’hivern. Així que tenia el desig que el meu primer fill nasqués en agost, perquè l’agost és el màxim exponent de l’estiu. Una obsessió com una altra perquè, al cap i a la fi, què importen dos dies abans o dos dies després?

Ara, quatre anys més tard, l’únic que tinc ganes és que arribi setembre. El setembre és meravellós. El setembre significa l’inici i el fi. L’inici de les jaquetes i les fulles al terra, de l’escola, de la rutina i la normalitat. Setembre és el fi de la temporada, de l’estiu, dels dies amb cent check-ins i trucades i reserves. Setembre és el fi de les aglomeracions i la calor exageradament insuportable. Setembre és el fi dels malabarismes per trobar cangurs pels nens, cangurs que acaben sent àvies, tietes, amigues. Setembre és contradictori, perquè a mi l’estiu em meravella, però el turisme té això, que provoca que acabis odiant els mesos d’estiu.

L’Èric complirà quatre anys i, com és habitual, costa de creure. Un cop deixats enrere els terribles dos, s’ha convertit en un nen amb un cor immens. Xerra pels colzes i la seva capacitat d’imaginar em sorprèn dia a dia. És caut i prudent, com els seus pares, però quan coneix què té al davant s’hi llença sense pensar-s’ho. L’Èric ha capgirat la meva vida de dalt a baix. He après d’ell quins són els meus límits de paciència i resignació, però també he après que l’amor incondicional no té cap mena de límit. Estimar per sobre de totes les coses i MALGRAT totes les coses. L’Èric m’ha ensenyat més coses a mi de les que jo mai seré capaç d’ensenyar-li a ell.

Després de quatre anys, aquí seguirem, aprenent, caient, desaprenent i tornant a aprendre. Feliços quatre, petitó, i per molts, molts, molts (un milió) d’anys més.

Save

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s