life lately

El vent saharaui de finals d’octubre entra per la finestra. Hi ha més calor fora que dins. Fa dies que espero pluja però ningú em fa cas. L’estiu de concerts en pantalons curts i arena a les sabates queda tan lluny i ha fugit tan de pressa que em sorpren com m’ha costat d’engolir. Tortuós, entrebancat, però ràpid. O potser és que quan tot ha passat sembla que no n’hi ha hagut per tant.

Sé que en breu tindrem boira, i que detestaré els dies freds una vegada més, però ara ja volem fulles marrons i arbres pelats i botes d’aigua i castanyes torrades. L’Èric diu ‘paperina de castanyes’ i em pregunto qui li haurà ensenyat. També diu ‘fulles cauen dels arbres’ i ‘trepitjo aigua terra’ i em sorpren aquest lèxic de tardor però m’encanta. Aviat aprendrà Nadal, Reis, regals, neu i llar de foc, caga tió i avellanes i torrons.

Mentrestant, seguim mirant fotos de temps passats.instagee002

instagee002

instagee002
instagee002

instagee002instagee002

instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002
instagee002

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s