15 coses que sabem d’un nadó de sis mesos

L’Èric avui fa sis mesos. Tot i que, en realitat, no els fa avui, sinó d’aquí tres dies. Però va néixer l’últim dia del mes d’agost, un 31, així que és complicat decidir quin dia l’hem de felicitar, i el seu pare i jo no ens posem mai d’acord. Com que el febrer té 28 dies, comptem avui com el seu mesversari. Sis mesos. Sembla impossible.

Avui hem tingut la revisió de la pediatra i han caigut dues vacunes amb unes agulles tan llargues com el meu dit. He plorat molt, més que l’Èric, tot i que he plorat per dins. No vull que es pensin que sóc una fluixona. He de dir que ell cada cop plora menys i jo cada cop ho passo més malament.

 photo sismesos001.jpg
 photo sismesos001.jpg
I, a continuació, després dels ‘21 dies amb un recent nascut‘, venen les ’15 coses que sabem d’un nadó de sis mesos’.

001. Vam escollir el nom d’Èric quan ja feia dues hores que havia nascut. El Jesús havia de sortir de la sala de parts a anunciar el naixement, i necessitàvem un nom. En vam buscar un que encara no haguéssim anomenat, que encara no estigués gastat, i va sortir Èric. ‘Èric, sí?’ ‘Sí, sí, va.’ ‘Segur, eh? Èric?’ ‘Sí, sí, té cara d’Èric’. I així va ser.

002. Quan penso en els seus primers dies de vida, m’agafa mal de panxa. Després de nombrosos i estressants intents fallits de donar-li el pit, perdre pes en excés i plorar de fam, es va acabar el primer biberó de llet materna amb una ànsia bestial. Pobret.

003. L’Èric ‘estranya’ des dels dos mesos. Plora de manera desconsolada (amb ‘pucheritos’ molt graciosos) quan veu una cara que no coneix.

004. Està millorant en això de les vacunes. (Jo no). Als dos mesos, va aguantar-se l’alè gairebé durant un minut, i va arrencar a plorar amb tanta força que ens va deixar sords. Avui, com a pastís d’aniversari, dues punxades més. Uns petits xiscles, llàgrimes galta avall, i jo sense mirar. Puc observar com punxen qualsevol persona, fins i tot a mi, però sóc incapaç de veure com li claven les agulles al meu repetitpetitpetit. Qui ho hauria dit.

005. Riu quan li fem pessigolles al coll. Riu quan li bufem la planta dels peus (pateixo pel dia que ens comenci a mossegar per fer-li això). Riu quan fem les cares més estúpides del món. A vegades, riu sol. M’agradaria saber què li passa pel cap.

006. Als sis mesos, es troba en el 95% del percentil d’alçada i pes. Mesura i pesa tant com un nadó de 9 mesos. És el meu petit gran bebé, i és esgotador pujar a peu els tres pisos cap a casa, diverses vegades al dia, amb ell al coll. Això sí, li encanta el moviment.

007. Es manté assegut des dels cinc mesos durant una estona. Intenta tombar-se cap al costat si està estirat, però no ho aconsegueix, encara.

008. Balbuceja molt. Ens desperta cada dia amb un monòleg diferent. Parla amb el seu conillet de peluix i amb el seu ‘Bubu’ de l’Imaginarium. M’agradaria saber quines converses mantenen. Sonen interessants.

009. Dorm 10 hores seguides a la nit, però és una petita tortura aconseguir que dormi de dia. Plora, es cansa, s’enfada i, a vegades, acaba xisclant, tot perquè dormi de deu minuts en deu minuts. Ens diuen que tenim sort que com a mínim dormi tant de nit. Però de dia també és esgotador.

010. Malgrat això, es queixa poc i s’acaba les papilles de cereals i fruites. Se les menja amb afició. Es desespera si tardem en donar-li la següent cullerada. És graciós.

011. Té una taca a l’ull dret, a l’iris. No és ben bé una taca, més que una falta de pigmentació, perquè té tot el cercle marró excepte un trosset gris. És curiós. Ens ha dit la doctora que no té cap importància.

012. Des de fa un mes, té una dent mig fora i l’altra que ja surt. Ja ho dic, que ens mossegarà aviat, si ha heretat la meva mala llet.

013. Ho observa tot amb una fascinació immesurable. Analitza objectes, prem botons, es posa tot el que pot a la boca, no fos cas que sigui comestible.

014. S’adorm amb les mans al caparronet, tocant-se el front. Sovint, ens el trobem amb el peluix sobre el cap, també.

015. I, a part de totes aquestes coses, en fa mil més que no em venen al cap, i mil més que són inexplicables en paraules, i mil més que tinc fotografiades en uns quants centenars de gigues de fotos. Si m’aturo a pensar que ja fa sis mesos que és aquí, que respira el mateix aire que nosaltres, i que ja en fa quinze que sabem de la seva existència, i que aquest estiu farà un any i començarà a caminar i dirà la seva primera paraula… si m’aturo a pensar en això, ploro. No ploro llàgrimes, però ploro d’una manera metafòrica. És una mescla d’alegria i incredulitat. Tan petit que era, tan gran que és ara, i jo d’aquí sis mesos més diré: no pot ser, al febrer encara era una boleta i ara ja es desplaça tot sol… Però suposo que d’això es tracta, que això és el que passa quan veus créixer els teus fills, que els veus grans i petits alhora i vols que creixin però alhora no ho vols. És agredolç. Més dolç que agre. Més alegre que trist. Molt més.

 photo sismesos001.jpg
 photo sismesos001.jpg

Dit això… ens menjarem un pastís a la teva salut, Èric. Per molts mesos més!

PS. El seu papa vol que digui que l’Èric ja fa backflips i volteretes. És cert, us ho jurem. És un prodigi. Com tots els nens de tots els pares del món mundial.

 photo littlemonstercolorres2.jpg
Anuncis

2 pensaments sobre “15 coses que sabem d’un nadó de sis mesos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s