xifres i números

Tres mesos he tingut per gaudir d’aquest petit bitxo. Dos mesos i dues setmanes, si comptem la invalidesa gairebé absoluta que no permetia que caminés o m’assegués en superfícies dures després d’uns quants punts i uns fòrceps desafortunats.

Però han estat tres mesos ja, i a l’inici m’entusiasmava pensar que podria gaudir durant setze setmanes del meu petit i el seu pare, sense haver de pensar en obligacions que em forcessin a allunyar-me d’ells dos. Ara em queden poc més de quatre setmanes per passar, si vull, vint-i-quatre hores del dia amb l’Èric. D’aquí un temps, hauré d’allunyar-me d’ell durant vuit hores i qui sap quants minuts més, i si bé tinc ganes d’anar a la feina perquè m’encanta el que faig, em provoca angoixa haver d’allunyar-me massa estona del petit.

Ho hauré de fer, com han fet milions de mares abans que jo, però una vegada més em sorprèn adonar-me que tot, amb el temps, acaba arribant.

En no res, l’Èric gatejarà, i menjarà sòlids, i es posarà dempeus i caminarà i dirà papa i mama, i jo ploraré com el primer dia que li vam veure esbossar un somriure que li omplia la cara. Sempre he estat massa sentimental. I, això, per desgràcia, no ho cura el pas del temps.

mesos001

mesos002

mesos004

Save

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s