rutina matinera

No obro els ulls i crec que em trobo en un somni. L’Èric remuga – no arriba a plorar – i veig, en un núvol tèrbol d’imatges confoses, la seva àvia i jo mateixa, traient el bolquer al petit. Canvio de posició al llit i una punxada de dolor a l’esquena em fa obrir els ulls.

L’Èric, dins el seu bressol al meu costat, es mou nerviós. S’acaba de despertar, i el seu somiqueig no formava part d’un dels meus somnis. Són les 5.35 i m’agafa mandra només de veure l’hora.

Té gana. L’últim biberó, 180 ml de llet de fórmula que fa una olor curiosa, se l’ha pres a les 10 de la nit. Quin campió. Abans d’agafar-lo en braços, em frego els ulls, m’espanto les lleganyes, estiro els músculs i noto una altra punxada de dolor. Maleïda esquena.

Vaig cap a la cuina i li preparo la llet. Ell pren el biberó mentre jo miro Titeuf a la televisió. Uns dibuixos animats que no m’entusiasmen i em semblen grollers a estones, però a aquestes hores les opcions són limitades.

En quinze minuts s’ho acaba tot i, en agafar-lo al coll, treu tot l’aire de la panxa en un no res. Li canvio el bolquer amb les meves mans fredes i rugoses pel fred, però no es queixa. Tot ell és son. Quan el deixo al bressol, a les 6 del matí, s’adorm en dos minuts. Avui s’ha portat molt bé.

Sé que seré incapaç de tornar-me a adormir, així que inicio la rutina matinera per quan els ulls em pesen però el cap està ben despert. Llet en una tassa, calenta fins que gairebé bull, i dues cullerades de Nescafé clàssic. A part, em preparo un te verd amb menta, per si de cas. Me’l prendré segur. Cafeïna intravenosa. He tornat als meus orígens.

Old habits die hard.

Encenc l’ordinador i escolto en Basté i els col·laboradors parlar de les eleccions. Diari de campanya i aquestes coses. De seguida, em canso de les possibilitats il·limitades que m’ofereix el portàtil, i m’estiro al sofà a llegir. ‘Come, reza, ama’, d’Elizabeth Gilbert. Ioga i meditació, plaer, menjar i amor. Tot plegat, m’agrada, i ja queda ben poc perquè acabi el llibre.

Decideixo que tornaré a fer ioga, i que he de tornar a córrer, i que he de reiniciar l’entrenament de judo. Avui trucaré el fisioterapeuta que em va recomanar el metge de família. Confio en ell com un nen petit que confia en un mag per il·lusionar-lo amb un truc. Farà màgia i la lesió desapareixerà.

Sempre he tingut una gran imaginació.

Anuncis

Un pensament sobre “rutina matinera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s