sehnsucht

He tret una bossa enterrada a l’armari amb roba que no em poso mai. Guants, bufandes voluminoses, jerseis de llana. També hi ha mitges espesses i malles tèrmiques, i mitjons fins als genolls de ratlles de colors.

És la roba que duia a Alemanya. Recordo el 18 de setembre quan vaig arribar. Al vespre vam anar a sopar en una pizzeria i jo duia una samarreta de màniga llarga i l’abric d’hivern. Vaig pensar: si el primer dia ja duc això… què em passarà al gener?

No volia pensar-hi. Tinc aversió a l’hivern, als dies curts i foscos, a la gent resclosida a casa, a les cares blanques i gèlides, els ulls tancats pel vent fred de fora i les vuit capes de roba que fan el cos pesat. Vaig escollir Alemanya amb els ulls tancats. Volia acabar d’aprendre l’idioma i el país m’atreia. El que volia més que cap altra cosa, però, era fugir.

Jo era al nord-oest, prop d’Holanda, on la llum del dia s’acabava abans de les 4 de la tarda. Sis de cada set dies hi havia boira. Cinc de cada set dies plovia. No em desagradava del tot, i ens hi vam acostumar de pressa. El fred no era humit, com a Tarragona. Era un fred més agradable o, si més no, més suportable. Per anar bé, tan sols havíem d’aconseguir que no ens quedés cap part del cos al descobert, excepte els ulls.

Ara recordo el fred com si no en fes tant. Però gairebé durant tot l’hivern rondàvem números negatius, i a les nits arribàvem als 10 sota zero. El que sí recordo és que va ser un hivern etern. Per Nadal vaig tornar a casa i vaig gaudir dels deliciosos 18 graus de Tarragona. Però en tornar després de Reis em vaig trobar en una estació de tren, entre aeroport i ciutat, a -18ºC i més de mig metre de neu. On m’havia posat? Enyorava la calidesa i el sol mediterrani, enyorava poder sortir a passejar sense tornar a casa amb els peus blaus i insensibles.

Tot i així, m’agradava haver tornat.

El gener va ser interminable, el febrer va ser fosc i més fred encara, i al març ens va tornar a nevar. Ja en tenia prou! Jo només volia sortir a córrer i que no hi haguessin els carrers bruts de neu enfangada i la temperatura fos positiva.

I a finals d’abril… els primers raig de sol, i 12ºC. Dotze graus eren la glòria.

I avui… avui duc roba que duia a Alemanya, la bufanda de llana voluminosa i llarga, que em converteix en un ésser sense coll ni boca, els guants que odio i que mai porto, les mitges espesses i les botes que em vaig comprar allí. En treure la bossa de la roba freda de l’armari i mentre m’anava vestint amb cada cop més peces, he tancat els ulls i he imaginat que era allí, a Alemanya. On feia fred cada dia. On nevava i la gent era gelada com el clima, on tothom anava pel carrer de pressa, amb gots de cafè i infusions a les mans.

I avui sento una nostàlgia que no sé ben bé com curar…

SaveSave

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s