Gilmore Girls

En una tarda de zàping de diumenge, em vaig aturar en un canal de TDT de sobte. Hi sortien dues cares familiars: una noia jove, rondant els trenta, i una nena de setze anys. Eren les Gilmore, mare i filla, un duo singular protagonista d’una sèrie de televisió, i a qui sempre he tingut una especial estima.

 

La premissa pot sonar senzilla, però és plena de peculiaritats. Gilmore Girls és una sèrie que explica la història d’una mare soltera de trenta i pocs anys, Lorelai Gilmore, i la seva filla adolescent, Rory, mentre es mouen per les pujades i baixades de la rutina i el dia a dia. La relació entre les dues està cimentada tant en l’amistat com en l’amor maternal, mescla que permet situacions de drama, profunditat i comicitat en tot moment.

La peculiaritat de la sèrie rau en les particularitats de cada personatge. Mare i filla tenen maneres de ser molt diferents l’una de l’altra. La Rory és intel•ligent i tímida, la filla modèlica que la seva mare mai ha sigut. La Lorelai és una mica esbojarrada, és addicta al cafè, pateix de verborrea i quan s’embala a parlar, deixa anar perles de guió que arranquen una bona riallada. A la mescla s’hi afegeixen els avis de la Rory, rics i ben posicionats en l’alta societat, constantment posant cullerada en l’educació i el comportament de la seva néta.

I mentre mare i filla es mouen pel dia a dia, es topen amb els habitants del petit poble on viuen, gent molt particular, amb trets característics extravagants i que donen lloc a situacions sovint surrealistes. Luke amb el seu cafè, sempre a punt per oferir-li una tassa a la Lorelai; els impulsos d’un personatge ben estrany, en Kirk, que no para de sorprendre a tothom; l’amabilitat gairebé maternal de la Sookie; la Paris, pseudo-amiga de la Rory i amb habilitats socials destructives, o la bateria Lane, millor amiga de la Rory, amb una mare coreana religiosa i estricta fins a l’extrem. Petits grans personatges que es queden en la memòria i apel•len a la nostàlgia, després de tants anys.

Gilmore Girls es va estrenar l’any 2000 als Estats Units i va durar set temporades. A Espanya va arribar de la mà de Televisió Espanyola, que la va tractar amb més misèria que estima, i ara ha tornat per al canal Divinity de la TDT. Hi ha en emissió la primera temporada, amb 3 capítols dissabte i diumenge. Una sèrie de sofà i manta, i un bon moment per recuperar-la, aquests freds dies d’hivern.

Recomanació publicada a laculturanovalres.com.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s